martes, 28 de junio de 2011

La fiscalía constata un aumento del discurso xenófobo y de 'webs' que incitan al odio racial

171 personas denunciaron en 2010 a la policía ser víctimas de discriminación

El discurso xenófobo se extiende en Cataluña al albur de la crisis económica. "Con lemas muy simples, hay quienes quieren despertar en la población sentimientos atávicos y prejuicios que envenenan el clima de convivencia", denunció ayer el fiscal de delitos de odio y discriminación de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar. El ejemplo más claro de esa tendencia está en algunas manifestaciones de Plataforma per Catalunya. El fiscal investiga la propaganda electoral del partido de Josep Anglada, que ha sido denunciada por el Gobierno catalán. Otro caso bajo investigación es el del alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que declarará como imputado por incitar al odio contra los gitanos rumanos.

Europa vive desde hace años un incremento de los mensajes racistas en la esfera pública, una tendencia que ahora aterriza en España. En opinión de Aguilar, algunos de esos discursos son "éticamente reprobables", pero no delictivos. De ahí la necesidad de "estar vigilantes", dijo, y "no dejar que se pasen las líneas rojas", o sea, las que marca el Código Penal. Aguilar también constató un aumento de las páginas de Internet creadas por grupos de ultraderecha que incitan al odio "contra homosexuales, negros, judíos y otros colectivos" y que deben ser perseguidas.

Desde marzo de 2010, los Mossos d'Esquadra contabilizan las denuncias que tienen un móvil discriminatorio. Hasta diciembre, en Cataluña se denunciaron 171 hechos de discriminación, la mayoría por racismo y xenofobia (41%), pero también por orientación sexual (29%), ideología (13%), religión (7%) y discapacidad (6%). "Es solo la punta del iceberg", remarcó Aguilar, ya que, según diversos estudios europeos y españoles, entre el 82% y el 94% de esos delitos y faltas no se denuncian "por desconocimiento o por miedo".

El fiscal reclamó al Gobierno catalán medios informáticos para que el seguimiento de las denuncias "no se haga de forma artesanal como ahora".

El País - 28/06/2011

martes, 21 de junio de 2011

La homofobia provoca una discriminación al día en Catalunya

Catalunya ha registrado 367 casos de discriminación o agresión a gays, lesbianas y transexuales durante el último año, lo que representa un aumento del 4,5% respecto al año anterior, según ha puesto de manifiesto el Front per a l'Alliberament Gay de Catalunya (Fagc) durante la presentación de la última memoria que elabora anualmente.

La asociación recibe las denuncias de aquellas personas interesadas en alertar sobre algún suceso de estas características, y ha señalado que la puesta en marcha de un servicio que recibe las quejas 'on line' ha permitido incrementar su número.

Con 197 casos, las agresiones y discriminaciones en la calle y lugares públicos son las más numerosas, seguidos por las 81 quejar referentes a servicios públicos y administraciones y las 60 del ámbito laboral, entre otras.

La memoria de la Fagc señala que se produce un "alarmante incremento" de las quejas presentadas por trabajadores, que se ven en una situación vulnerable por el miedo a ser despedidos.

En el apartado de recomendaciones, la asociación pide establecer un protocolo que regule la forma de actuar de las empresas de seguridad privada, otro por parte de la Conselleria de Enseñanza para abordar los casos de 'bulling' escolar, la concesión del derecho de asilo para todos las personas perseguidas en sus países de origen y agilizar los trámites para la aprobación del ley contra la homofobia en el Parlament, entre otros aspectos.

La Vanguardia - 16/06/2011

viernes, 17 de junio de 2011

Albiol, citat a declarar com a imputat per l'acusació de xenofòbia

El Jutjat d'Instrucció número 2 de Barcelona ha citat a declarar com a imputat per al pròxim 7 de setembre el dirigent del Partit Popular i elegit alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, a qui s'atribueix un delicte de xenofòbia.

El mes de maig passat, l'Audiència de Barcelona va ordenar que s'admetés la querella presentada contra el polític conservador per SOS Racisme i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya per assegurar que els gitanos romanesos que resideixen a la localitat van arribar amb l'únic propòsit de delinquir. La denúncia es refereix a uns tríptics que vinculaven els gitanos amb la delinqüència i que van ser repartits pel PPC, així com a declaracions d'Albiol en el mateix sentit a mitjans de comunicació.

El jutjat de Badalona va decidir al març l'arxivament de la causa basant-se en una sentència que va absoldre el propietari de la llibreria pronazi Europa, Pedro Varela, i que es va fonamentar en el fet que per existir condemna la provocació a l'odi racial ha de ser directa i no una mera exposició d'idees. No obstant, l'Audiència va revocar la decisió per considerar que Albiol va atemptar contra la fama i l'honor del col·lectiu dels gitanos romanesos.

Precipitació de la jutge de Badalona

El tribunal de la Secció Setena de l'Audiència, presidida per Ana Ingelmo Fernández, considera que la jutge de Badalona que no va admetre a tràmit la querella contra Xavier García Albiol, el líder del PP a Badalona, es va precipitar. Els magistrats al·leguen que no és el moment processal oportú per analitzar tots els elements que poden tipificar el delicte.

Malgrat això, el tribunal sosté que les expressions proferides el 2010 per l'alcaldable conservador "atempten contra la fama i l'honor dels gitanos romanesos que han vingut a aquest país". L'any passat, el PP va repartir a la localitat un fullet amb el lema ¿El teu barri és segur? que vinculava clarament la immigració amb la delinqüència i incloïa una pancarta amb el lema "No volem romanesos".

Conflicte del dret a l'honor i la llibertat d'expressió

La resolució precisa, no obstant, que pot existir una col·lisió de drets constitucionals. Per una part, l'honor del col·lectiu de romanesos gitanos, i, per un altre, la llibertat d'expressió de García Albiol com a membre d'un partit i candidat a l'alcaldia.

El dirigent popular pot haver comès un delicte previst en l'article 510.2 del Codi Penal. Aquest precepte assenyala que han de ser castigades amb una pena d'un a tres anys de presó i multa aquelles persones que, amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu a la veritat, difonguin informacions injurioses sobre grups en relació amb la seva pertinença a una ètnia o raça, sexe o origen nacional.

El Periódico - 16/06/2011


Albiol tendrá que declarar por supuesta incitación al odio racial

La juez del juzgado de instrucción número 2 de Badalona ha citado a declarar al alcalde del PP de esta ciudad, Xavier García Albiol, a raíz de la querella por incitación al odio racial que presentó SOS Racismo por unos panfletos en los que se relacionaba a los inmigrantes rumanos con la delincuencia.

Según han explicado fuentes judiciales, en un auto la juez ha decidido llamar a declarar como querellado a García Albiol con fecha 7 de setiembre. A la comparecencia de García Albiol asistirá el Fiscal de Odio y Discriminación de la Fiscalía de Catalunya, Miguel Ángel Aguilar.

La Audiencia de Barcelona ordenó el pasado 24 de mayo que el Juzgado de Instrucción número 2 de Badalona (Barcelona) admitiera la querella contra el dirigente del PPC en esta ciudad Xavier García Albiol por repartir folletos que vinculaban la delincuencia con los gitanos rumanos.

La Audiencia barcelonesa informó de que estimó el recurso presentado el pasado mes de marzo por SOS Racismo y la Federación de Asociaciones Gitanas de Catalunya contra el auto del citado juzgado, que decidió archivar una querella anterior contra Xavier García Albiol por los citados panfletos.

Además, la Audiencia indicó al juzgado badalonés que acuerde las diligencias que considere oportunas para investigar esos hechos.

La organización de defensa de los derechos de los inmigrantes SOS Racisme argumentó, cuando presentó el recurso, que la instigación al odio y la apología del racismo están tipificados como delito por el Código Penal (en sus artículos 510 y 607.2).

La candidatura del PPC a la alcaldía de Badalona encabezada por Xavier García Albiol ganó el pasado 22 de mayo las elecciones municipales celebradas en esta ciudad, la tercera de Catalunya en cuanto a número de habitantes, y el pasado 11 de junio el candidato del PP fue elegido alcalde al ser la fuerza mas votada.

En el auto de la Audiencia se indicaba que las expresiones "proferidas por el querellado atentan contra la fama y el honor de los gitanos rumanos que han venido a este país".

Por ello, "está justificado", añade, el admitir a trámite la querella, "para poder efectuar en el momento procesal oportuno un juicio de ponderación entre los derechos fundamentales en conflicto".

El Fiscal de Delitos de Odio, Miguel Ángel Aguilar, llegó a tomar declaración al líder del PP de Badalona por los folletos xenófobos en octubre del pasado año, pero la posterior presentación de la querella de SOS Racismo obligó al ministerio público a cesar su investigación y a inhibirse a favor del juzgado, dado que así lo establece la ley.

Diario Público - 16/06/2011

miércoles, 15 de junio de 2011

Albiol exigirá 5 años de residencia para recibir ayudas sociales


El alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, quiere "limitar a entre cinco y siete años los años de residencia en Badalona" para poder acceder a las ayudas y subvenciones del municipio.

En declaraciones al programa La Ventana de Cadena Ser, el alcalde conservador ha asegurado que le parece un "fraude político que vecinos de Badalona o de otro municipio que necesiten ayudas, no se las den, y que el que llega de fuera a los dos meses ya puede recibir". "En Cataluña, para poder recibir una ayuda por tener un bebé, se tendrá que estar empadronado desde hace cinco años", ha declarado para añadir que le parece "fantástico que alguien que acabe de llegar no tenga los mismos derechos en tiempos de crisis".

En su línea habitual, García Albiol ha insistido en que no quiere en Badalona —"mi ciudad", ha dicho— a "quienes hayan venido a crear problemas". Asimismo, si ya hace unos meses prometió "mano dura" contra los inmigrantes, ahora ha afirmado que llevará a cabo políticas de integración con la "inmensa mayoría de los inmigrantes que se quieren integrar", aunque irá a por "la minoría que causa problemas". Para esa "minoría", el alcalde de Badalona ha insistido en que "la medida que cabe es la presión policial".

Diario Público - 15/06/2011

lunes, 13 de junio de 2011

PxC no serà determinant a cap ajuntament català


PxC no participarà en el govern de cap ajuntament, ni tampoc serà determinant en cap dels ajuntaments en els quals té representació, malgrat l'avanç experimentat a les eleccions del 22 de maig.

En declaracions a Europa Press, el líder del partit, Josep Anglada, ha indicat que el seu partit no aspira a entrar ara a cap govern municipal.

"Estem bé a l'oposició", s'ha justificat el líder que es defineix a si mateix com populista i identitari, i que ha afegit que l'objectiu dels membres de PxC no és viure de la política.

Tot i no aconseguir la capacitat de ser determinant a cap ajuntament després dels comicis, Anglada s'ha mostrat orgullós de poder "marcar el full de ruta" des de l'oposició a Vic --on ell mateix n'és regidor-- i el Vendrell (Tarragona).

Precisament, a la localitat tarragonina CiU va renunciar finalment a governar amb el suport de PxC, i després de dures negociacions, ha tancat un acord de govern amb tots els partits amb representació llevat del d'Anglada.

El partit, molt bel·ligerant en qüestions com la immigració, ha aconseguit 67 regidors --50 més que fa quatre anys-- i més de 65.000 sufragis al 22-M.

Ha entrat a l'Ajuntament de Mataró, amb 3 regidors; al de Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi de Llobregat, amb tres regidors a cadascun; a l'Hospitalet amb dos, mentre que n'ha sumat un més a Vic --en té cinc--, n'aconsegueix fins a tres a Manlleu i en manté els seus quatre al Vendrell.

A Girona, PxC ha aconseguit tres regidors a Salt (Girona), municipi amb molta població immigrant, n'ha guanyat un a Olot, i en posseeix dos, mentre que aconsegueix entrar a Ripoll amb un edil.

Alhora, el partit d'Anglada ha aconseguit dos regidors a Manresa, en guanya un; i en manté un a Tàrrega, un a Igualada, un a Cervera i un altre a Roda de Ter.

En total, PxC va presentar aquestes eleccions 108 llistes, tot i que altres partits d'extrema dreta també s'han presentat a Catalunya: Via Democràtica n'ha presentat nou candidatures, Falange Española i de les JONS i Moviment Social Republicà dues més, Alianza Española una i una escissió de PxC, Partit per Catalunya, 19 llistes.

AVANÇ DES DEL2003

Sota el lema 'Primer els de casa', PxC es va presentar per primera vegada a les urnes l'any 2003, quan va aconseguir quatre regidors --Vic, Cervera, Manlleu, i el Vendrell--, i fa quatre anys va créixer fins a aconseguir 17 edils. A les autonòmiques del novembre es va quedar a les portes d'obtenir representació parlamentària: més de 75.000 vots i el 2,4% dels sufragis.

El 2007, PxC va estendre la seva representació a Cervera (dos edils), el Vendrell (quatre edils i el 18% dels vots), Manlleu (dos edils), Manresa (un edil), Olot (un edil), Roda de Ter (un edil), Sant Martí de Riucorb (un edil), Tàrrega (un edil) i Vic (4 edils, el 18,5% del total).

Europa Press - 11/06/2011

PxC no será determinante en ningún ayuntamiento catalán

PxC no participará en el gobierno de ningún ayuntamiento, ni tampoco tendrá capacidad para decantar con su voto la Alcaldía hacia otros partidos durante la conformación de las corporaciones municipales de este sábado, pese al avance que experimentaron en las elecciones del 22 de mayo.

Así lo ha reconocido en declaraciones a Europa Press el líder del partido, Josep Anglada, quien, sin embargo, ha asegurado que a PxC tampoco les interesa entrar en ningún gobierno municipal.

"Estamos bien en la oposición", se ha justificado el líder que se define a sí mismo como populista e identitario, y que ha añadido que el objetivo de los miembros de PxC no es vivir de la política.

A pesar de no lograr la capacidad de ser determinante en ningún ayuntamiento después de los comicios, Anglada se ha mostrado orgulloso de poder "marcar la hoja de ruta" desde la oposición en los municipios de Vic --donde él mismo es concejal-- y de El Vendrell (Tarragona).

Precisamente, en la localidad tarraconense CiU renunció finalmente a alcanzar la Alcaldía con el apoyo de PxC, y tras duras negociaciones, ha cerrado un acuerdo de gobierno con todos los partidos con representación salvo el de Anglada.

El partido, muy beligerante en cuestiones como la inmigración, ha conseguido 67 concejales --50 más que hace cuatro años-- y más de 65.000 sufragios.

Entró en el ayuntamiento de Mataró, con 3 concejales; en el de Santa Coloma de Gramenet y Sant Boi de Llobregat, con tres concejales en cada uno; en L'Hospitalet con dos, mientras que ha sumado uno más en Vic --tiene cinco--, logra hasta tres en Manlleu y mantiene sus cuatro en El Vendrell.

En Girona, PxC ha conseguido tres concejales en Salt (Girona), municipio con mucha población inmigrante, ha ganado uno en Olot, y posee dos, mientras que logra entrar en Ripoll con un edil.

Asimismo, el partido de Anglada ha logrado dos concejales en Manresa y gana uno, y se mantiene con uno en Tàrrega, uno en Igualada, uno en Cervera y otro en Roda de Ter.

En total, PxC había ha presentado estas elecciones 108 listas, aunque otros partidos de extrema derecha también se han presentado en Catalunya: Vía Democrática ha presentado nueve candidaturas, Falange Española y de las JONS y Movimiento Social Republicano dos más, Alianza Española una y una escisión de PxC, Partit per Catalunya (PxCat), 19 listas.

AVANCE DESDE 2003

Bajo el lema 'Primero los de casa', PxC se presentó por vez primera en las urnas en el año 2003, consiguiendo cuatro concejales --Vic, Cervera, Manlleu y El Vendrell--, y hace cuatro años creció hasta lograr 17 ediles, y en las autonómicas de noviembre se quedó a las puertas de obtener representación parlamentaria: más de 75.000 votos y el 2,4% de los sufragios.

En 2007, PxC extendió su representación en Cervera (dos ediles), El Vendrell (cuatro ediles y el 18% de los votos), Manlleu (dos ediles), Manresa (un edil), Olot (un edil), Roda de Ter (un edil), Sant Martí de Riucorb (un edil), Tàrrega (un edil) y Vic (4 ediles, el 18,5% del total).

Europa Press - 10/06/2011

viernes, 10 de junio de 2011

Detinguts tres 'boixos nois' per agredir i amenaçar de mort una transsexual a Barcelona

Els Mossos d'Esquadra han detingut tres membres dels Casuals, la facció més violenta dels Boixos Nois, com a presumptes autors d'una agressió acompanyada d'amenaces de mort que van realitzar en grup contra una transsexual negra, segons ha informat la policia catalana.

Els Mossos van detenir aquest dimarts A. T. A., de 38 anys, D. M. L., de 34, i S. R. H., de 22, tots ells amb antecedents, i els imputen els delictes d'amenaces, tracte degradant i vexatori i una falta de lesions.

Els fets van passar el 23 d'abril després del partit que va enfrontar el Barcelona i l'Osasuna quan la víctima, acompanyada de la seva parella, caminava per un carrer de Barcelona i va passar davant un dels llocs habituals de reunió dels Boixos Nois.

En aquell moment, els tres detinguts, juntament amb altres clients, van sortir per insultar la víctima amb clar menyspreu a la seva raça i la seva condició sexual, la van amenaçar greument i la van agredir, tant a ella com a la seva parella, amb diversos cops, llançament de cadires i altres objectes.

El Periódico - 10/06/2011


Detenidos tres boixos nois por agredir y amenazar de muerte a una transexual en Barcelona


Los Mossos d'Esquadra han detenido a tres miembros de los Casuals, la facción más violenta de los Boixos Nois, como presuntos autores de una agresión acompañada de amenazas de muerte que realizaron en grupo contra una transexual negra, según ha informado la policía catalana.

Los Mossos detuvieron este martes a A. T. A., de 38 años, D. M. L., de 34, y S. R. H., de 22, todos ellos con antecedentes, y les imputan los delitos deamenazas, trato degradante y vejatorio y una falta de lesiones.

Los hechos ocurrieron el 23 de abril tras el partido que enfrentó al Barcelona y al Osasuna cuando la víctima, acompañada de su pareja, caminaba por una calle de Barcelona y pasó ante uno de los lugares habituales de reunión de los Boixos Nois.

En ese momento, los tres detenidos, junto con otros clientes, salieron para insultar a la víctima con claro menosprecio a su raza y su condición sexual, la amenazaron gravemente y la agredieron, tanto a ella como a su pareja, con diversos golpes, lanzamiento de sillas y otros objetos.

El Periódico - 10/06/2011


martes, 7 de junio de 2011

CiU lliura l'alcaldia de Badalona al discurs xenòfob de García Albiol


La federació nacionalista compta amb el suport dels ultres de Plataforma per Catalunya per fer-se amb els ajuntaments del Vendrell i Salt.

Convergència i Unió ha anunciat que té la intenció de respectar les llistes més votades. Això voldrà dir, a la pràctica, que Xavier García Albiol serà alcalde de Badalona i Josep Fèlix Ballesteros ho podria ser de Tarragona. En el cas de Badalona, el candidat de CiU, Ferran Falcó, ja ha anunciat que no arribarà a cap acord amb PSC i ICV per impedir que el PP accedeixi a l'alcaldia. Aquesta setmana s'han de constituir els ajuntaments i els de Tarragona i Badalona eren les dues grans incògnites pendents de resoldre després de les eleccions del 22 de maig.

La decisió de CiU de respectar el principi de deixar governar la llista més votada, una decisió sorgida de la reunió del comitè executiu de CDC, feia pensar que el Partit Popular governarien a Badalona i els socialistes ho farien a Tarragona.

El president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha donat a entendre que en els dos casos s'intentarà que prevalgui el respecte a la llista més votada. A Badalona, el candidat de CiU, Ferran Falcó, ha confirmat al seu blog que no intentarà cap entesa amb cap dels partits amb qui s'hauria pogut aliar per impedir que la tercera ciutat del país estigui governada pel PP. García Albiol va guanyar les municipals amb 11 regidors, davant dels 9 del PSC i els 4 de CiU.

El respecte a la llista més votada també seria vàlid per Tarragona, malgrat que, en aquesta ciutat, CiU i el PP havien establert contactes per poder arribar a un acord de govern; la direcció local de la federació nacionalista preferiria pactar amb el PPC per fer fora el PSC de l'alcaldia.

Tot i perdre un regidor, el PSC, amb 12, es va mantenir com la llista més votada a Tarragona. El PPC es va situar com la segona força del consistori, amb 7 regidors, empatat amb CiU, que en va perdre un, mentre que ICV-EUiA va obtenir un regidor. "Ningú com la gent de CiU ha patit tant el fet d'haver estat la llista més votada i no haver pogut governar. Qui millor que CiU per fer bandera d'aquest principi", ha assenyalat el també secretari general adjunt de Convergència.

CiU manté la porta oberta a alguna excepció en els casos que els col
·lectius municipals facin propostes alternatives, tot i que, segons Pujol, "haurien de poder-se entendre" i trencarien la directriu "general" per la qual s'inclina la cúpula de CiU.

Portal Informatiu de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio - 07/06/2011


CiU entrega la alcaldía de Badalona al discurso xenófobo de García Albiol


El PP podrá usar Badalona, la tercera ciudad de Cataluña, como campo de pruebas para ensayar su discurso xenófobo. Xavier García Albiol, vencedor el 22-M tras una campaña muy dura contra la inmigración, será el alcalde tras el paso atrás de Convergència i Unió (CiU), que tenía la llave de la gobernabilidad en la ciudad. Los nacionalistas han decidido no pactar con los socialistas, lo que significa entregar la alcaldía a Albiol, al que ha ordenado investigar la Audiencia de Barcelona por difundir panfletos xenófobos.
La ejecutiva de CiU, tras un intenso debate, confirmó el apoyo a Albiol apostando por respetar la lista más votada en toda Cataluña. "Nadie mejor que CiU para hacer bandera de este principio", enfatizó Oriol Pujol, secretario general adjunto de Convergència. El partido ha girado 180 grados en dos semanas, pues el 23 de mayo la formación aseguraba que no era necesario apoyar la lista más votada en cada municipio.
Pero la situación de CiU en Cataluña ha obligado al partido a tomar esta decisión, que desbloquea la alcaldía de Badalona. El PP declaró irrenunciable esa ciudad: si CiU repetía un pacto a tres con Partit dels Socialistes (PSC) e Iniciativa para aislar a García Albiol (la única suma posible para hacer frente al ganador), el PP cerraba las puertas a cualquier otro acuerdo. Un precio muy caro a pagar por CiU, que depende de la formación que en Cataluña dirige Alicia Sánchez-Camacho para gobernar en municipios importantes como Mataró o Reus y, sobre todo, para hacerse con el poder en la poderosa Diputación de Barcelona. No menos importante es la situación de CiU en el Parlamento catalán: necesita al PP para sacar adelante los Presupuestos de 2011, pendientes todavía de aprobación.
El rechazo frontal de CiU a la xenofobia se ha modulado tras los resultados del 22-M. En Badalona permite que García Albiol sea alcalde, y en El Vendrell (Tarragona), planea apoyarse en el discurso racista de Plataforma per Catalunya para arrebatar la alcaldía al PSC, que fue la fuerza más votada en los comicios.
CiU respetará a los socialistas en Tarragona. La dirección de la federación ha impuesto a la candidata en la ciudad que facilite la investidura del actual alcalde, el socialista Josep Félix Ballesteros, y se olvide de pactar con el PP para arrebatarle la alcaldía al PSC. Tras los resultados del 22-M, CiU no quiere quitarle a los socialistas una de las pocas alcaldías importantes que le quedan tras la pérdida de Barcelona.
La investidura en la capital catalana, sin embargo, se retrasará hasta el 1 de julio. El PP, que en las pasadas elecciones obtuvo ocho concejales, presentó ayer un recurso ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) para que valide 57 votos que le faltan para obtener un edil más, en detrimento del decimoquinto concejal de CiU. La decisión no cambiaría las mayorías en el consistorio barcelonés.
La semana pasada, el PP ya había solicitado a la Junta Electoral Central la revisión de 113 votos que el partido consideraba válidos pero que fueron rechazados por tener marcas o no estar en sus sobres. La junta le dio la razón en algunos casos, pero no fueron suficientes. Según la Ley Electoral, la simple presentación del recurso bloquea la constitución del Ayuntamiento. Todos los partidos de Barcelona, excepto ERC, reconocieron el derecho del PP a recurrir, aunque CiU consideró que "retarda la acción del nuevo gobierno" municipal.
Diario "El País" - 07/06/2011

lunes, 6 de junio de 2011

El Suprem absol els responsables de la llibreria Kalki de Barcelona, condemnats per difondre idees neonazis


El tribunal considera que justificar el genocidi només seria delicte si s'incités a cometre'l o creés un clima d'hostilitat

Els jutges sostenen que la Constitució "no prohibeix les ideologies" i que les "idees com a tals no han de ser perseguides"


El Tribunal Suprem ha absolt els quatre responsables de la llibreria Kalki de Barcelona iEdiciones Nueva República, de Molins de Rei, que van ser condemnats per difondre idees genocides, contra els drets i les llibertats. Tres d'ells, a més, van ser condemnats per integrar el dissolt grup neonazi Cercle d'Estudis Indoeuropeus (CEI).

Els jutges els absolen perquè consideren que la Constitució "no prohibeix les ideologies" i considera que "les idees, com a tals, no han de ser perseguides penalment". Un d'ells ha emès un vot particular discrepant de la decisió.

La sentència del Suprem, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, sosté que la difusió d'aquest tipus d'idees justificadores del genocidi nazi només és delictiva quan suposi unaincitació a executar-les, i quan la difusió, atenent a la forma i l'àmbit en què es porta a terme, "impliqui un perill cert de generar un clima d'hostilitat que pugui concretar-se" en actes violents.

La Sala Penal del Suprem anul·la així la sentència que va dictar contra ells l'Audiència Provincial de Barcelona, que va condemnar a tres anys i mig de presó al president de CEI, al que va ser el seu secretari, al delegat de la formació a Catalunya i propietari de la desapareguda llibreria Kalki, i a l'administrador de la citada editorial.

Respecte al fet que els acusats formin part d'una associació il·lícita, el Suprem explica que "no és suficient per acreditar la ideologia del grup o dels seus integrants" i considera que amb les dades disponibles no es desprèn que aquest grup fos "una organització estructurada amb mitjans que permetin transformar l'orientació ideològica en promoció de la discriminació".

El Periódico - 03/06/2011

Movimiento contra la Intolerancia lamenta la absolución de los responsables de una librería nazi


El presidente de Movimiento contra la Intolerancia, Esteban Ibarra, ha lamentado este viernes la decisión del Tribunal Supremo (TS) de absolver a cuatro responsables de la desaparecida librería Kalki de la ciudad condal y de una editorial de Molins de Rei (Barcelona) por vender material de ideología nazi y ha asegurado que se trata de un problema del Código Penal, que no está ajustado al marco legal europeo.

"Respetamos, aceptamos, pero no compartimos y recibimos con tristeza la sentencia, que es un paso atrás en la erradicación de las conductas racistas, xenófobas, antisemitas y homófobas", ha afirmado Ibarra en declaraciones a Europa Press.

Ha destacado que la Unión Europea, en una decisión marco sobre el racismo y la xenofobia, exige a España una modificación del Código Penal (que sanciona la provocación al racismo y la discriminación pero no la incitación), y que ésta no se ha hecho, pese a que la fecha límite era el 28 de noviembre de 2010.

Esta sentencia, según Ibarra, crea un nuevo escenario para las víctimas y lleva "a padecer que España sea un país sonde los grupos neonazis, la propaganda racista y las campañas xenófobas queden impunes".

Los cuatro responsables habían sido condenados a hasta tres años y medio de cárcel por la Audiencia de Barcelona, pero el TS les ha absuelto al considerar que la Constitución no prohíbe ideologías.

Europa Press - 03/06/2011


L' 'efecte Albiol' descol·loca els alcaldes metropolitans del PSC


La fuga de vots cap al PP i PxC encén les alarmes davant el risc d'un canvi estructural

La punxada al cinturó vermell aviva la crítica a la cúpula socialista i les demandas de renovació


En l'ordre de les coses d'un alcalde socialista metropolità, que CiU governi la Generalitat és tornar al mateix de sempre. Que la federació guanyi, a més, unes eleccions municipals i tingui a les seves mans la presidència de l'àrea metropolitana i, sobretot, de la Diputació de Barcelona, és un malson fet realitat.

Però que el PP, i en menor mesura Plataforma per Catalunya (PxC), hagin irromput amb força en el principal graner de vots socialista i, en el cas dels populars, s'hagin imposat en dues ciutats simbòliques com Badalona i Castelldefels, no entra en cap de les coordenades fins ara conegudes. Cosa que explica que més d'un d'aquests regidors confessi que està "descol·locat" davant el que es podria denominar com a efecte Albiol, en al·lusió a Xavier García Albiol, que pot ser el primer alcalde conservador de Badalona, la tercera ciutat de Catalunya.

"Hem complert, malgrat la crisi, tot el programa d'actuació i inversions del mandat. I hem tractat amb especial atenció la integració dels immigrants, posant també de relleu les ajudes socials als autòctons per desmentir els mites sobre el tracte de favor als nouvinguts. ¿Què més es pot fer?", es pregunta un alcalde.

La direcció del partit confirma que el PP va ser el principal destinatari de la fuga de vots del PSC a la regió metropolitana de Barcelona i als barris perifèrics de Tarragona i Lleida. I on els conservadors tenien candidats de baix perfil, va aflorar PxC. "Sort que a l'Hospitalet [la segona ciutat catalana], els populars no es van adonar de les opcions que tenien de créixer", diu un dirigent socialista després que l'alcaldessa, Núria Marín, hagi perdut la majoria absoluta, però el PP només hagi guanyat un regidor, per dos de Plataforma, que entra al consistori.

El Periódico - 06/06/2011

El 'efecto Albiol' descoloca a los alcaldes metropolitanos del PSC


La fuga de votos hacia el PP y PxC enciende las alarmas ante el riesgo de un cambio estructural.

El pinchazo en el cinturón rojo aviva la crítica a la cúpula socialista y las demandas de renovación.


El orden de las cosas de un alcalde socialista metropolitano, que CiU gobierne la Generalitat es volver a lo de siempre. Que la federación gane, además, unas elecciones municipales y tenga en sus manos la presidencia del área metropolitana y, sobre todo, de la Diputación de Barcelona, es una pesadilla hecha realidad.

Pero que el PP, y en menor medida Plataforma per Catalunya (PxC), hayan irrumpido con fuerza en el principal granero de votos socialista y, en el caso de los populares, se hayan impuesto en dos ciudades simbólicas como Badalona y Castelldefels, no entra en ninguna de las coordenadas hasta ahora conocidas. Lo que explica que más de uno de esos regidores confiese estar «descolocado» ante lo que se podría denominar como el efecto Albiol, en alusión a Xavier García Albiol, el que puede ser el primer alcalde conservador de Badalona, la tercera ciudad de Catalunya.

"Hemos cumplido, pese a la crisis, todo el programa de actuación e inversiones del mandato. Y hemos tratado con especial cuidado la integración de los inmigrantes, poniendo también de relieve las ayudas sociales a los autóctonos para desmentir los mitos sobre el trato de favor a los recién llegados. ¿Qué más se puede hacer?", se pregunta un alcalde.

La dirección del partido confirma que el PP fue el principal destinatario de la fuga de votos del PSC en la región metropolitana de Barcelona y en los barrios periféricos de Tarragona y Lleida. Y donde los conservadores tenían candidatos de bajo perfil, afloró PxC. "Suerte que en L'Hospitalet [la segunda ciudad catalana], los populares no se dieron cuenta de las opciones que tenían de crecer", dice un dirigente socialista después de que la alcaldesa, Núria Marín, haya perdido la mayoría absoluta, pero el PP solo gane un edil, por dos de Plataforma, que entra en el consistorio.

El Periódico - 06/06/2011

viernes, 3 de junio de 2011

La fiscalia investigarà si la propaganda electoral de PxC és racista

La Fiscalia de Barcelona investigarà la propaganda electoral de Plataforma per Catalunya (PxC) de les eleccions municipals del passat 22 de maig per determinar si es aquesta va ser xenòfoba o racista.

La propaganda d'aquesta formació va ser denunciada per diverses entitats i partits a Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Mollet, entre d'altres.

El fiscal de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, ha encarregat a la policia que recopili totes les dades possibles per tal d'analitzar si hi ha “indicis racionals” de delicte, segons han informat fonts properes al ministeri públic.

Durant la campanya electoral el grup d'advocats del Col·lectiu Ronda va denunciar el partit en nom de l'Associació Jama-Kafo, una entitat que defensa dels drets dels immigrants. La propaganda de PxC consistia en la reproducció falsa d'un xec de 4.000 euros a nom d'un immigrant i ‘emès' pel Pacte Nacional per a la Immigració.

De la seva banda, ICV-EUiA va denunciar el partit de Josep Anglada per la propaganda que va enviar als veïns de Mataró durant la campanya electoral. La formació considera que es tracta d'un material racista que atempta contra els drets de les persones i que “defensa clarament una opció de fractura social i trencament de la convivència”.

També l'alcalde de Mollet, Josep Monràs (PSC), va presentar una denúncia contra el candidat PxC i president del partit en aquesta ciutat per un possible delicte d'injúries i calúmnies. En aquest cas, el motiu també era per la propaganda electoral que la formació va repartir a la localitat. En aquesta hi apareixien missatges com el que afirmava que l'Ajuntament paga les hipoteques dels immigrants. L'alcalde al·legar que aquestes idees “són totalment falses” i poden ser “constitutives d'un delicte”.

Diari "Avui" - 02/06/2011

El fiscal investiga la propaganda racista de Anglada

La fiscalía trata de detener por la vía legal el impulso que la xenófoba Plataforma per Catalunya (PxC) ha obtenido en las urnas. El fiscal especial de delitos de odio y discriminación de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, ha abierto una investigación para aclarar si la propaganda distribuida por el partido de Josep Anglada en las elecciones municipales incita al odio racial.

En los municipios del cinturón industrial de Barcelona, la formación ultra ideó una campaña agresiva que, vistos los resultados, funcionó. Por primera vez, Plataforma ha obtenido representación en esas localidades, que son feudo tradicional del PSC. El partido de Anglada hace suya unaidea que repiten como un mantra los partidos de ultraderecha europeos: "Primero, los de casa".

El fiscal ha encargado a la policía que analice la correspondencia y el material gráfico difundidos por PxC. Entre esa propaganda figura un anuncio que muestra a tres adolescentes con minifalda saltando a la comba. En 2015, sigue el anuncio, esas minifaldas se han convertido en burkas.

La asociación cultural Jama Kafo interpuso una de las denuncias por la propaganda distribuida en Mataró. Los vecinos recibieron una carta acompañada de un falso cheque, por importe de 4.000 euros, a nombre de un ficticio "Mohamed Alcabir Amir". El escrito lleva en el lugar reservado a la entidad bancaria, el membrete "Pacto Nacional por la Inmigración", un acuerdo suscrito entre los partidos en el Parlamento catalán para abordar el fenómeno. El cheque pretende dar a entender que la Generalitat favorece, con ayudas económicas, a los inmigrantes en detrimento de la población autóctona. "No hay lugar para ninguno más, ni cívico ni incívico, ni legal ni ilegal", añade la misiva.

La propaganda puede constituir un delito de incitación al odio racial, según el fiscal Aguilar, que pide para Anglada año y medio de cárcel por ridiculizar a los magrebíes en la campaña electoral de 2007.

Denuncia els xenòfobs!

Llegeixo al Diari del Maresme que el Col·lectiu Ronda va presentar el 19 de maig passat una denúncia a la Fiscalia de Mataró contra la propaganda electoral de Plataforma per Catalunya (sic). Els acusen de deixar material xenòfob a les bústies durant la passada campanya electoral. L'advocada Anna Huertos creu que si la Fiscalia considera que deixar material xenòfob és delicte, la denúncia del col·lectiu pot establir un precedent importantíssim que podria "obrir un procediment penal contra els membres d'aquesta candidatura a Mataró que, fins i tot, podria comportar la seva inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics".

Ho podeu imaginar?

Us imagineu que tots denunciéssim la bogeria d'Anglada i se sentís en risc d'anar a la presó?

El Col·lectiu Ronda ha posat la denúncia en nom de l'Associació Jama Kafo, que considera que la propaganda de Plataforma per Catalunya (sic) "fomenta l'odi entre les persones i s'esforça a fracturar la societat amb la seva intolerable recerca de caps de turc a qui poder responsabilitzar de tots els mals del país". La finalitat de la denúncia, assegura Jama Kafo, és "posar fi a la impunitat de Plataforma per Catalunya".

Torno a preguntar: ho podeu imaginar?

Recordo fa temps quan els nazis d'Europa venien a manifestar-se a l'Estat espanyol o quan es podia imprimir gairebé qualsevol cosa. Avui figura que això ja no és així. Que el racisme i la xenofòbia són delicte. I que les víctimes tenim dret a defensar-nos. Parlo en plural perquè fa un temps vaig trucar per llogar un pis a Barcelona, al barri que es coneixia amb el nom de l'Espanya Industrial. No em convé, em va dir l'home que el llogava, és un barri ple de gitanos. I com sap que no sóc gitana?, vaig demanar-li jo. I tot seguit li vaig demanar una disculpa per escrit amb la comunitat gitana de Catalunya.

Perquè: quina importància té? El racisme i la xenofòbia ens ofenen a tots, ens insulten com a éssers humans i ens degraden siguem qui siguem, vinguem d'on vinguem. Són discursos inadmissibles. I jo, que estic a favor de la llibertat d'expressió, crec que tinc el dret a decidir si vull rebre falsa informació xenòfoba a casa. Ja ho dic ara: no vull. Igual que no vull rebre publicitat on es denigri les dones o es riguin dels deficients, per posar dos exemples de coses que podem fàcilment rebre a casa. Perquè tenim dret no només a la nostra intimitat sinó al respecte. Tenim dret a viure en un món on puguem triar no formar part de les cadenes xenòfobes, de les mentides corruptes i del racisme malaltís. Jo ho trio. I ja m'ofenen prou les publicitats d'altres polítics que rebo a casa.

Però, insisteixo: us ho imagineu?

jueves, 2 de junio de 2011

Els Àngels de l'Infern ataquen a Cambrils

Abdoulaye Diop, senegalès de 34 anys i veí de Cambrils (Baix Camp), està convalescent després de l'agressió que va patir dissabte a la nit i en què li van donar dues punyalades. Els Mossos d'Esquadra investiguen si l'atac té tints racistes, ja que els dos autors detinguts portaven símbols nazis i podrien pertànyer als Àngels de l'Infern, una banda xenòfoba i violenta.

A la una de la matinada, després de la celebració de la Champions, l'ambient era festiu al port de la localitat. Diop va anar a prendre una copa amb un amic a una cèntrica cerveseria del passeig marítim, de la qual és client habitual. Va comprar tabac de la màquina expenedora i quan va sortir a fumar una noia va passar al seu costat i li va clavar una forta trepitjada. "Li vaig dir: No cal que em trepitgis, només demana-m'ho i m'apartaré", explica el jove.
Uns minuts després, se li van acostar dos nois i sense dir-li paraula van començar a clavar-li cops, davant l'atònita mirada dels clients del bar. "Com vaig poder, els vaig explicar que no volia problemes", exposa Diop.
Després, es van unir a la baralla més amics dels agressors i van continuar pegant-li. "Eren entre sis i vuit persones, no puc recordar bé perquè vaig sortir i vaig caure a terra", diu afligit. Portaven navalles i li van propinar dues punyalades, una al braç i una altra a la part dreta del pit. No podia aixecar per les macadures, però en la zona hi havia agents de policia i van anar a socórrer.

Després de la baralla alguns dels agressors es van amagar en els banys del bar. La policia local els va seguir i va trobar diverses navalles i l'arma blanca amb la qual van agredir Diop. "No els conec, però anaven vestits igual, amb tatuatges i armilles", afirma el jove senegalès. Els agressors portaven a la roba símbols nazis i dels Àngels de l'Infern, banda de motards racistes coneguda internacionalment. El seu lema és: Quan fem el bé ningú es recorda de nosaltres. Quan fem el mal, ningú ho oblida.

Diop va quedar inconscient per les punyalades i va ser traslladat a l'hospital de Sant Joan de Reus, on va estar ingressat fins diumenge. En el forcejament també van resultar ferits un dels amos del bar i un client. La policia va detenir dues persones i Diop ha denunciat els fets. Fa quatre anys vivint a Cambrils, treballa en la construcció i estarà un mes de baixa. "Va ser una agressió racista, he avisat als meus companys senegalesos perquè vagin amb compte", conclou Diop.

Térmens fa un retrat directe de la intolerància a "Catalunya über alles!"


(EFE).- A la seva tercera pel·lícula com a director, Ramon Térmens ha volgut compondre "un retrat directe i real" de Catalunya i de la intolerància amb un títol sense embuts, "Catalunya über alles!", amb el qual espera generar un debat i desitja que funcioni com "alarma".

El títol, "contundent" com admet Térmens, al·ludeix al fragment de l'himne alemany ("Alemanya per damunt de tot") que va ser prohibit després d'haver estat popularitzat pels nazis, i l'obligava a donar-li "un to aguerrit" a la pel·lícula si pretenia ser "conseqüent".

Tres històries basades en fets reals s'entrellacen: la d'un violador al qual no se li perdona el seu passat després de dinou anys a la presó, la d'un immigrant africà que troba treball com a cobrador de morosos i la d'un empresari que mata a un estranger que està assaltant el seu xalet.

"No dic que tota la gent a Catalunya sigui així, però segons l'última enquesta de la Generalitat, el 75 per cent dels catalans veuen la immigració com una cosa negativa, i el cinquanta per cent creuen que n'hi ha massa", ha dit en roda de premsa el director, que presenta avui la pel·lícula en la secció a concurs del catorzè Festival de Cinema Espanyol de Màlaga.

Aquestes opinions "estan calant, també per l'època de crisi, i perquè la intolerància puja, la gent es vol treure els problemes de sobre i sempre és més fàcil culpar l'altre".

Per a Térmens, aquests comportaments "són com l'ou de la serp, s'estan incubant i gestant, però són coses que es deixen i van creixent", pel que és "un repte no només de Catalunya, sinó de tot Europa veure quin món volem".

Aquestes històries podrien ocórrer en qualsevol lloc, encara que el realitzador les ha localitzat en un poble interior català per ser un àmbit que coneix, i creu que "poden funcionar amb qualsevol públic".

"L'autocrítica existeix. El que passa a la pel·lícula li pot passar a tothom", ha assenyalat Térmens, que no sap com es rebrà a Catalunya, encara que ha reiterat que espera que es plantegin "debats".