martes, 26 de julio de 2011

DECLARACIÓ: CONDOL PER LES VÍCTIMES DE LA MATANÇA A NORUEGA. ATUREM EL FEIXISME

Expressem el nostre dolor per la pèrdua de vides humanes, gran part d’elles de joves, a la matança a Noruega el 22 de juliol. Enviem la nostra solidaritat a les famílies de les víctimes.

Aquests terribles esdeveniments obliguen a fer diverses reflexions:

1. Fa temps que s’adverteix de l’amenaça representada pel creixement de l’extrema dreta. Molta gent no l’ha pres seriosament, però aquest atemptat demostra el perill que representa. L’assassí confés, Anders Behring Breivik, militava durant molts anys en un partit populista xenòfob, i últimament participava activament a blocs i fòrums islamòfobs.

2. És possible que Breivik actués sol, pel que fa a la preparació tècnica de l’operació. Però la seva història de militància i els seus propis escrits demostren que obra conscientment com a integrant de l’extrema dreta. No ens toca jutjar la seva salut mental, el problema és que un perillós nombre de feixistes comparteixen la seva visió.

3. Sovint els mitjans culpen tota la comunitat musulmana per les accions d’uns pocs, i aquest atemptat es va atribuir inicialment, sense proves sòlides, a islamistes. Aquest ambient, cada vegada més estès i acceptat, de criminalitzar a tota una religió, contribueix a normalitzar les idees extremistes defensades per individus com Breivik.

4. És destacable que l’assassí no només odiava l’islam, sinó també, i de manera especial, el “multiculturalisme”; és a dir, l’antiracisme. El fet que dugués a terme la matança contra joves del partit laborista demostra, una vegada més, que el feixisme amenaça qualsevol que no quadri amb el seu ideari.

5. Com sabem, l’extrema dreta islamòfoba i xenòfoba també existeix a Catalunya (l’assassí la menciona explícitament al seu manifest). A les recents eleccions municipals, aquesta va augmentar els seus regidors, malgrat l’historial delictiu —amb actes violents, incloent atemptats terroristes— de molts dels seus candidats. Les 76 morts a Noruega se sumen als molts milers de morts que vam patir a Catalunya a mans de la dictadura feixista, i haurien de servir d’advertència per a la ciutadania. Siguin quins siguin els problemes socials que patim, i els malentesos que puguin sorgir entre nosaltres, el feixisme —i els feixistes que es presenten disfressats per demanar el nostre vot— no ofereixen cap solució. Són una part molt perillosa del problema.

6. Per això, fem una crida a les entitats polítiques i socials, als mitjans de comunicació, i a cada ciutadà i ciutadana de la nostra societat per no cedir ni un mil•límetre de terreny davant la xacra feixista i racista.

Ara més que mai: No a la violència feixista! Prou discursos d’odi! Aturem el feixisme i el racisme!

viernes, 8 de julio de 2011

Albiol dóna de baixa del padró 446 persones

L'Ajuntament de Badalona ha procedit a donar de baixa del padró municipal d'habitants un total de 466 persones, la majoria, segons fonts de l'ajuntament, són d'origen estranger, concretament el 75%.

L'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, afirma que el control de les persones inscrites indegudament al padró és una prioritat per al seu Govern. Segons García Albiol, “nosaltres volem posar ordre a la ciutat, i acabar amb el descontrol en l'empadronament que hi ha hagut durant els últims anys”.

El Govern de Badalona ha fet els tràmits necessaris per treure del padró municipal tots aquells que hi figuren sense complir els requisits de residència al municipi durant la major part de l'any i que no hagin demostrat que compleixin aquests requisits durant el tràmit d'audiència concedit amb aquesta finalitat.

Segons l'últim padró oficial, amb data de l'1 de gener del 2010, hi havia a Badalona un total de 219.000 habitants.

El Periódico - 7/07/2011


Albiol actualiza el padrón con 446 bajas, el 75% inmigrantes

El alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, quiere mantener al día el padrón municipal y eliminará a las personas que ya no vivan en la ciudad. Se trata de una medida habitual en cualquier consistorio, pero que el edil popular quiere aplicarla de manera exhaustiva y con publicidad porque cree que algunos ciudadanos podrían estar beneficiándose de ayudas sociales a pesar de haber abandonado Badalona. Para despejar cualquier duda de sus intenciones, ayer mismo dio de baja a 466 personas, el 75% de ellas inmigrantes, y anunció que próximamente habrá nuevas.

Es el mismo trámite que hacen los Ayuntamientos sin darle publicidad

Albiol, que apenas lleva un mes en la alcaldía, explicó que su objetivo es "poner orden en la ciudad" y acabar con lo que considera un "descontrol en el empadronamiento". En realidad se trata de un proceso de actualización del padrón que realizan peródicamente los ayuntamientos pero que el alcalde de Badalona parece querer rentabilizar para hacer bueno el discurso populista que le caracteriza de mano dura contra la inmigración. El otro 25% de las bajas en el padrón corresponden a vecinos que han cambiado de residencia y han dejado Badalona.

Hasta ahora, el Ayuntamiento de esta ciudad había seguido el proceso habitual en la actualización del padrón. En primer lugar, realizaba una inspección para determinar el número de personas que vivían en la ciudad y seguidamente se abría el plazo para presentar alegaciones. Una vez finalizado, se elaboraba la lista con los ciudadanos que ya no residían en Badalona, pero faltaba hacer efectivas las bajas en el padrón municipal. Unas bajas que se concentraban en los barrios con mayor índice de inmigrantes: La Salut, Llefià y Artigues, según el alcalde.

Albiol aseguró que la actualización del registro podría haberse cerrado el próximo mes de enero y que él ha acelerado el trámite para asegurarse que solamente los residentes en Badalona tengan acceso a las ayudas sociales que concede la ciudad. El supuesto fraude en la concesión de estas ayudas fue, precisamente, uno de los ejes de la campaña electoral que le aupó a la alcaldía con la abstención de CiU.

El alcalde está citado a declarar como imputado en septiembre por un juzgado de Badalona por el reparto de panfletos xenófobos que vinculaban a la inmigración con la delincuencia.

El País - 8/07/2011