El cambrer que va indignar Pujol

L'expresident de la Generalitat li retreu que parlés en castellà a un client per ser "negre".

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en una editorial del seu Centre d'Estudis, enumera les causes que "poden alterar l’equilibri ja difícil entre el català i el castellà". Entre aquestes es troba "un clima de renovada hostilitat en l’àmbit espanyol".
També alerta sobre "la pressió de la globalització audiovisual i la molt massiva immigració que en bona part –la procedent de Sud-amèrica– parla castellà". En aquest sentit l'expresident considera que "el català es defensa sobretot al carrer. En el tracte amb la gent. I aquí hi ha un dèficit important per part de molts catalanoparlants. Que es manifesta de mil manere". "Exemples d’això. Dirigir-se directament en castellà a un desconegut. O bé, passar al castellà si l’interlocutor parla en català però amb un punt d’accent castellà o de qualsevol altra llengua. O si és negre o de faccions sud-americanes o àrabs, encara que parli català. O en el restaurant no demanant la carta en català (que per llei han de tenir i que molts restaurants realment tenen)", recorda.Sobre aquest cas, Pujol explica una anècdota: "Entro a un bar i demano un cafè. El cambrer em reconeix i es queixa perquè deia que el govern que jo aleshores presidia no havia plantat prou cara a Madrid en un tema concret. M’increpa en un to molt crític i mirant d’atreure l’atenció dels clients que hi ha a la barra del bar". "Diu: 'sempre us abaixeu els pantalons'. I aleshores entra un negre i diu, textualment, al cambrer: 'Posi’m un tallat, sisplau'. I el cambrer respon: 'Enseguida voy'. La meva reacció va ser: 'Et permets increpar en to fatxenda el president de la Generalitat, l’acuses de poc catalanista i ara no aguantes el català ni mig segon a aquest client que t’ha parlat en català'". "L’adjectiu final que li vaig aplicar me’l callo. I ell, encongit, va respondre amb veu fluixeta: 'És que és negre'. Amb el negre que feia quatre anys que vivia a Catalunya, hi vaig seguir parlant una bona estona. En català, naturalment", explica."La llengua es defensa parlant-la. D’una manera considerada i educada, però sempre que es pugui, que és gairebé sempre. O en tot cas molt més sovint del que se sol fer", conclou.

www..e-noticies.cat

Els estats europeus no podran tancar fronteres sense permís

La suspensió temporal de l'espai Schengen requerirà el suport necessari d'una majoria qualificada dels seus membres.

Només es podran restablir els controls policials unilateralment en cas d'emergència durant cinc dies.

Els governs de la zona Schengen hauran de demanar permís a la resta de socis per tancar les fronteres. Després que França, Itàlia i Dinamarca ressuscitessin unilateralment els controls policials a les duanes per combatre la immigració irregular aquesta primavera, la Comissió Europea vol posar ordre amb un nou reglament que aprovarà dimarts, segons les fonts consultades. Només en casos d'emergència clars, com ara un atemptat terrorista, un estat membre podrà suspendre la lliure circulació de persones sense avisar els altres governs, però haurà de reobrir les fronteres en un termini màxim de cinc dies.

Si no es tracta de cap situació d'alarma excepcional i es vol restablir temporalment la vigilància als passos fronterers per combatre l'arribada de sense papers i el contraban o amb motiu d'un esdeveniment esportiu, cimera o casament reial (Espanya ho va fer quan el príncep Felip es va casar), caldrà sol·licitar amb antelació el vistiplau de Brussel·les.

La resta de governs votaran si accepten o no la suspensió de Schengen, i si una majoria qualificada està d'acord amb l'argumentació les fronteres es podran tancar fins a un màxim de sis mesos. Fins i tot en cas d'atemptat caldrà el consentiment europeu per estendre el tancament més enllà dels cinc dies permesos, segons algunes informacions.

Amb aquesta normativa, l'eurocomissària d'Interior, Cecilia Malmström, confia posar fi al campi qui pugui dels estats i a la gestió intergovernamental de Schengen, i forçar que les decisions es prenguin a escala comunitària, a Brussel·les. No està gens clar, però, si els governs acceptaran cedir sobirania: la Comissió necessita que els Vint-i-set i l'eurocambra ratifiquin un reglament que, per exemple, no hauria permès a Nicolas Sarkozy i Silvio Berlusconi tirar pel dret i posar policies a la frontera sense encomanar-se a ningú per aturar l'allau migratòria de tunisians de Lampedusa.

Collats per l'ultradreta

Ara haurien de demanar permís, tot i que no els costaria gaire aconseguir el suport de la majoria. El president francès (amb l'alè de Marine le Pen al clatell) i el primer ministre italià (collat per la Lliga Nord) ja van convèncer al juny els seus homòlegs perquè se'ls permeti tancar les fronteres quan “alguna part de la frontera exterior rebi una pressió inesperada i forta o quan un estat membre incompleixi les seves obligacions”.

Els 400 milions d'europeus de 25 països (amb els extracomunitaris Noruega, Suïssa i Islàndia) es poden moure ara lliurement i sense passaport de Reykjavík a La Valletta i de Lisboa a Tallinn. L'acord de Schengen, que du el nom d'un poblet de Luxemburg fronterer amb França i Alemanya, és un dels pilars més perceptibles de la UE, com l'euro.

El Punt Avui - 09/09/2011