El Parlament commemora el dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust

El Parlament ha recordat a les víctimes de l'Holocaust en la vigília del Dia Internacional en la seva memòria. En la cloenda de l'acte, la presidenta, Núria de Gispert, ha recordat les víctimes d'aquella "infàmia", incidint especialment en el patiment dels infants que la van patir, i ha dit que al segle XXI "no hi ha espai per a l'odi, la xenofòbia i la destrucció".

L'acte s'ha fet a la sala auditori, l'ha presidit de Gispert i hi han assistit la vicepresidenta del govern, Joana Ortega; el conseller de benestar social i família, Josep Lluís Cleries; el vicepresident segon del Parlament, Higini Clotas; les secretàries segona i quarta, Montserrat Tura i Dolors Batalla, i els diputats Antoni Fernández Teixidó, Glòria Renom (CiU), Laia Bonet, Ernest Maragall (PSC), Sònia Esplugas (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA), Joan Puigcercós (ERC) i Alfons López Tena (Solidaritat).

En el discurs la presidenta ha advertit que "no podem deixar per als altres la responsabilitat de prevenir qualsevol possibilitat que es repeteixin uns fets tan infames", de manera que, ha raonat, "ens pertoca a tots resistir i vèncer aquell vent glaçat que, sobretot en períodes de tensions socials i de penalitats econòmiques, pretén estendre's pel paisatge humà sota les formes del fanatisme, del racisme i del prejudici".

Així mateix, ha argumentat que actes com el d'avui expressen de manera "ben nítida i entenedora" el compromís "amb la vida, la dignitat personal i dels pobles, la justícia i la pau", i ha denunciat "amb contundència democràtica" règims que practiquen "la banalitat del mal, la imposició moral de l'obediència i la degradació de la condició humana".

D'altra banda, la vicepresidenta del govern s'ha referit a l'Holocaust com una "immensa tragèdia per a la humanitat", i ha defensat el deure de les institucions de recordar-lo, perquè, ha advertit, "la democràcia no es pot basar ni en l'oblit ni en el desconeixement".

Com cada any, els representants de diversos col·lectius víctimes del nazisme han encès les sis espelmes del record: Hinda Waiselfisz, refugiada a l'Argentina i la família de la qual va patir els horrors dels camps d'extermini, ho ha fet pels jueus assassinats pels nazis; Aina Pous, de la Comunitat Jueva ATID de Catalunya, pels infants que van perdre la vida a les cambres de gas; Edmon Gimeno, últim supervivent català dels camps d'extermini, per les víctimes catalanes i de la resta de l'estat espanyol assassinades en camps de concentració; Santos Félix, president del Casal Lambda, pels col·lectius perseguits pel nazisme; Shemtov Shani, de la comunitat Jabad Lubavitch, pels homes i les dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits, i Oren Bar-El, ministre conseller de l'ambaixada d'Israel a l'estat espanyol, pels supervivents de l'Holocaust que gràcies a un refugi van poder refer la vida i mantenir la identitat. A continuació s'ha fet un minut de silenci, i Marta Huarte, alumna del conservatori del Liceu, ha interpretat un fragment de la 'Lacrimosa' del 'Rèquiem' de Verdi.

El Dia Internacional en record de les víctimes de l'Holocaust és el 27 de gener, i commemora el moment que l'exèrcit soviètic va alliberar el camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, a Polònia, el 1945.

Parlament de Catalunya - 26/01/2012

Les víctimes del franquisme demanen a les portes del Suprem que es jutgin els crims de la dictadura

Al crit de Garzón, amigo, el pueblo está contigo, centenars de familiars de víctimes del franquisme han rebut el jutge de l'Audiència Nacional a les portes del Tribunal Suprem, on serà jutjat per obrir una investigació sobre els crims de la dictadura espanyola.

Concentració a les portes del Tribunal Suprem en suport al jutge Baltasar Garzón. LUCA PIERGIOVANNI | EFE

Els concentrats porten pancartes i coregen lemes en què demanen que es faci justícia i s'encausin sense dilació els delictes comesos durant la guerra civil i la posterior repressió, ja que, segons la seva opinió, la desaparició de més de 114.000 persones no prescriu mai.

S'ha de jutjar el franquisme criminal, Fora feixistes, del Tribunal Suprem o Veritat, justícia i reparació són alguns dels lemes corejats per les víctimes del franquisme, que pertanyen a diverses associacions memorialistes.

CARES CONEGUDES MOSTREN EL SEU SUPORT

Cayo Lara i Gaspar Llamazares, dirigents d'IU, el jurista Carlos Jiménez Villarejo o l'actriu Pilar Bardem són algunes de les cares conegudes que participen en la concentració de suport a Garzón. El jutge de l'Audiència ha arribat al Suprem acompanyat de diversos dels seus companys, els magistrats Santiago Pedraz o Fernando Andreu, a més de la fiscal Dolores Delgado. Garzón ha tornat a portar la toga, com ja va fer la setmana passada, quan va ser jutjat per les escoltes als advocats de la trama Gürtel.

A les portes del Suprem, Jiménez Villarejo, com a portaveu de la plataforma de suport a Garzón, ha manifestat que "el judici en si mateix" suposa un dels fets "més negatius de la història de la democràcia". L'exfiscal ha titllat el pseudosindicat Mans Netes, que exerceix l'acusació contraGarzón, precisament de ser un dels "hereus del franquisme".

INTERÈS INTERNACIONAL

La pancarta més vistosa de la concentració fa diversos metres i diu: "¿No hi ha justícia per a aquests crims?", en castellà i en anglès. A sota es pot veure una gran fotografia sobre una fossa comuna amb diversos cadàvers. No és l'única pancarta que no utilitza només el castellà, ja que el judici ha despertat interès fora de les fronteres espanyoles i s'hi han desplaçat diversos observadors internacionals.

El Periódico.cat - 24/01/2012

Els advocats denuncien la falta de drets dels 'sense papers' interns

Els drets de les persones que es troben ingressades en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) haurien d'equiparar-se, "com a mínim, als de les persones sotmeses a règim penitenciari". Ho diu el Col•legi d'Advocats de Barcelona i ho fa perquè, al seu entendre, fins i tot a les presons hi ha en aquests moments més garanties que en alguns centres on són internats els sense papers a l'espera que es resolguin els seus expedients d'expulsió d'Espanya.

La recomanació la recull un informe sobre drets i llibertats als CIE que el col•legi professional va enviar el 2 de novembre al Ministeri de l'Interior i per al qual encara no hi ha hagut resposta governamental.

"Diem com a mínim perquè, al no existir encara un reglament per als centres d'internament, les persones que estan allà no tenen ni tan sols els drets que sí que tenen els presos", precisa Sergi Santacana, advocat especialitzat en estrangeria i coautor del document.

elPeriódico.cat - 12/01/2012

Sancionado el librero Varela por difundir obras neonazis en la cárcel

Pedro Varela Geiss, el librero barcelonés condenado por difundir ideas genocidas, pasa sus días como reo leyendo. También dibuja, escribe cartas y va al gimnasio cuando le dejan. Pero, sobre todo, lee. Tanto y a tal velocidad que, el pasado octubre, la celda que comparte con otros cuatro hombres en Brians 1 se le quedó pequeña. Varela decidió depositar siete de sus libros en la biblioteca del centro, al alcance de los otros presos, y ha sido sancionado por ello.

Los responsables de la prisión entienden que el librero, que califica de “mito” el Holocausto, se ha dedicado a hacer proselitismo. “Usted hace publicidad entre los internos, indicándoles que los libros están a su disposición en la biblioteca e invitándoles a leerlos, explicándoles que son libros que versan sobre su ideología”, recoge el acuerdo sancionador, que le castiga con 10 días de privación de pase y de actividades recreativas.

Varela llevó, sin autorización, seis títulos —Manual del jefe de la guardia de hierro, Pruebas contra el holocausto, El pensamiento wagneriano, El franquismo, La historia de los vencidos y El obispo Williamwony otro negacionismo— a la biblioteca. Los funcionarios también le requisaron otro libro, Los crímenes de los buenos, que dejó “deliberadamente a la vista en el lugar que habitualmente ocupa en la sala de lectura”.

Varela fue condenado a un año y tres meses de cárcel y está previsto que a finales de marzo quede libre. Su abogado, Fernando Oriente, lamenta que el Departamento de Justicia no le haya concedido el tercer grado porque considera que la rehabilitación del librero no ha sido exitosa. Varela se ha negado a participar en cursos y charlas contra el racismo porque cree que se expone a un “lavado de cerebro”, según su abogado.
El letrado se ha adherido al indulto solicitado por una tercera persona para Varela.

El fiscal de delitos de odio y discriminación de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, se ha opuesto de forma contundente a la petición de la medida de gracia. El informe del fiscal sostiene que Varela es “reincidente” —fue condenado, en 2008, por un hecho similar— y que tiene una causa pendiente en un juzgado de Barcelona por un delito contra la propiedad intelectual, ya que editó y vendió copias del Mein Kampf, cuyos derechos de autor son propiedad del Estado alemán de Baviera.

El fiscal insiste en que no hay ninguna “circunstancia excepcional” que justifique el perdón y recuerda que, según los informes de Brians, Varela “no se responsabiliza de los hechos de una forma clara, sincera y creíble”. Tampoco se ha implicado, dice, en los programas de rehabilitación que se le han ofrecido.
El informe del fiscal sostiene que Varela es “reincidente” y que tiene una causa pendiente en un juzgado.

Aguilar saca a colación la sanción impuesta a propósito de la entrada de libros: “Ha sido objeto de un expediente penitenciario por la presunta comisión de dos faltas graves, entre ellas haber introducido indebidamente ejemplares de la línea editorial que fue objeto de condena, y ello con el fin de ser difundida entre los internos que tienen acceso al servicio”. La petición de indulto, en cualquier caso, es más un gesto que otra cosa: para cuando se haya tramitado, Varela ya habrá abandonado la cárcel, pues su salida está prevista para marzo.
Los presos tienen derecho a recibir paquetes con algunos objetos o bienes que necesiten; entre ellos, los libros. “En España no hay libros prohibidos, así que no sé por qué motivo el funcionario de turno tiene que dedicarse a examinar el contenido de esos libros”, protesta Oriente, que lamenta el trato que los responsables de Brians 1 están dando a Varela. “Ya antes de que se iniciase el expediente sancionador por el tema de los libros, tenía restringido el acceso a la biblioteca y a otros lugares, no sabemos muy bien por qué”, expone.

En sus alegaciones, Varela precisa que uno de los libros —El Franquismo— no es suyo y sostiene que no dejó ningún ejemplar a la vista. “Yo no hago publicidad entre los internos del centro”, aseguró en réplica al informe de los funcionarios. Su abogado recuerda que Varela “fue condenado por distribuir libros, no por leerlos”. Oriente ve un contrasentido que la sanción acuse a Varela de “desobedecer órdenes legítimas” y se refiera al asunto de los libros como un hecho de “ideología”. La sanción de la comisión disciplinaria es de carácter grave. “Ahora ya tienen una excusa más para denegarle una vez más el tercer grado, esta vez por mal comportamiento”, añade.

El País, Edición Catalunya - 10/01/2012

La mort a trets d'un senegalès causa disturbis al Besòs

L'assassinat a sang freda d'un ciutadà senegalès a mans de tres membres d'una família d'ètnia gitana va desencadenar una nit de tensió al barri del Besòs, al districte de Sant Martí de Barcelona, amb conats de disturbis que van portar els Mossos a carregar per frenar que es bolquessin contenidors i es trenquessin vidres de cotxes. Al vespre els agents van detenir els dos germans implicats en la mort del senegalès, identificat com a Ibrahima Dyei, que va rebre un tret a l'abdomen. Els detinguts tenen nombrosos antecedents per tràfic de drogues.

La víctima, que havia anat a aquell carrer a fer una visita i que no estava jugant a futbol, va intentar mediar en la situació. «Però llavors el vell va agafar la pistola, va disparar i el va ferir a l'abdomen», va assegurar el testimoni.

Fonts dels Mossos van apuntar, per la seva part, els dos germans com a autors de l'agressió. El SEM va enviar dues ambulàncies que van poder estabilitzar la víctima, greument ferida, i dur-la a l'Hospital de Sant Pau, on va morir hores més tard.La tragèdia va començar a gestar-se a les cinc de la tarda, quan quatre joves senegalesos jugaven a futbol en un tram que és mig de vianants del carrer de Palerm. Segons va relatar a aquest diari un dels joves, un veí d'ètnia gitana va baixar al carrer i els va ordenar que deixessin de jugar. Els nois van respondre que no ho farien i que no havia de parlar-los d'aquella manera. Llavors, segons aquest testimoni, l'home va tornar a casa, va baixar una altra vegada amb els seus dos fills. «Ell portava una pistola, un dels seus fills una altra i el tercer anava amb un pal. Un dels fills va disparar dues vegades, però no va ferir ningú. Els nois van sortir corrents i els dos fills darrere seu amb la pistola. Es van salvar perquè es van amagar al pis d'un senegalès», recorda aquest testimoni.

La notícia de la mort va córrer entre el col·lectiu senegalès. Un centenar de membres d'aquesta comunitat es van congregar al carrer de Palerm, davant les mirades del multiètnic veïnat, ja que allà, a més de persones d'aquest país africà, hi viuen sobretot espanyols, marroquins i pakistanesos. En previsió de possibles incidents, els Mossos d'Esquadra van desplegar algunes desenes d'antiavalots.

CONTENIDORS I VIDRES / La concentració es desenvolupava pacíficament fins que un petit grup de joves senegalesos van començar a bolcar contenidors al carrer de Ferrer Bassa, perpendicular al de Palerm. Entre crits, els nois també van trencar els vidres d'almenys quatre vehicles i van obrir un extintor.

Els antiavalots dels Mossos van realitzar llavors una càrrega que, després d'uns minuts de tensió, va aconseguir reconduir la situació. La conducta dels exaltats va ser recriminada per la majoria dels senegalesos reunits. «Així no s'arreglen les coses. Aquí els senegalesos i els gitanos no tenim cap problema. Només volem saber què ha passat i que es faci justícia», va dir Mustafà, un dels concentrats.

ElPeriódico.cat - 04/01/2012