Detingut el responsable d'un bloc per difondre idees antisemites

La Policia Nacional ha detingut a un home de 40 anys per utilitzar un bloc on presumptament publicava de manera anònima idees susceptibles de provocar la discriminació, l'odi i la violència per motius racistes, ideològics i antisemites.

Segons han informat fonts policials, la investigació ha començat el novembre després de detectar els agents l'existència a Internet d'una publicació en línia que participava de la ideologia nazi i propagava la supremacia de la raça blanca sobre les altres.

El detingut, veí de Sabadell, utilitzava la seva pàgina per difondre idees susceptibles de provocar discriminació, odi o violència contra col·lectius, aprofitant-se de l'anonimat i rapidesa de les xarxes socials.

En el registre al pis del detingut, els agents van intervenir més d'un centenar d'armes blanques --entre les quals hi ha navalles, ganivets, matxets, espases samurais, destrals, estrelles i punyals ninja--, bats de beisbol, maces, punys americans, defenses de fusta, grillons i nuntxakus.

A més, van confiscar tres revòlvers de fogueig, quatre pistoles i una carrabina d'aire comprimit, 40 cartutxos de diferents calibres, esprais de defensa personal, pel·lícules i CD de temàtica nazi, dos ordinadors portàtils, tres discos durs i diversos telèfons mòbils, els continguts dels quals s'estan analitzant.

Al detingut, que està en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial, se l'acusa d'un presumpte delicte relatiu a l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques.

Europa Press

Pintades en un monument a les víctimes del nazisme

El monument a les víctimes del nazisme, erigit per l'Ajuntament de Santa Coloma, amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i situat al jardí de la torre Balldovina, va ser objecte de greus desperfectes. 

A començaments d’any, la placa del monument que recorda els colomencs morts als camps nazis va ser totalment destrossada, alhora que la resta del conjunt quedava degradada amb pintades. L’Ajuntament, amb motiu dels actes de commemoració del Dia de l’Holocaust, va substituir la placa, va netejar el monument i arranjar l’entorn; però, de nou, la placa ha estat malmesa. 

"Aquests actes, malauradament, no són aïllats ni són una simple bretolada, sinó que formen part d’una estratègia denigradora vers les víctimes del nazisme, i davant d’ells mostrem la nostra ferma condemna, ja que són un signe de menyspreu vers les víctimes i d’exaltació de la intolerància. Al mateix temps, agraïm a l’Ajuntament colomenc el seu compromís amb la memòria dels seus convilatans".

Des de l’Amical de Mauthausen i altres camps, "farem arribar la notícia d’aquests fets als organismes internacionals pertinents i en farem difusió a les xarxes socials per tal que la ciutadania s’assabenti d’actes d'aquest tipus, ignominiosos i impropis d’una societat democràtica".

e-notícies

Entre 6 i 14 anys de presó per als membres d'una banda neonazi

El fiscal demana penes que oscil·len entre els 6 i els 14 anys de presó per a quatre neonazis que formaven part presumptament d'una banda criminal, denominada White Rebels Barcelona (WRB), que reclutava nous membres a través d'una pàgina web. El fiscal ha enviat al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona el seu escrit d'acusació per a l'obertura de judici oral.

Els acusats són Ricardo Ferriz Martínez, per a qui el fiscal demana 9 anys de presó en total; David Moyano López, àlies 'Siko', (6 anys); Lyudmil Valeriev Vasilov, àlies 'Ludi' i d'origen búlgar, (14 anys), i Sandra Martínez Durán (14 anys). A tots ells  els atribueix associació il·lícita, en qualitat de dirigent per a Ferriz i de membres per a la resta. Altres delictes de què acusa uns o altres membres de la banda són lesions, amenaces, tinença d'armes prohibides i provocació a la discriminació, a l'odi i a la violència. 

Segons l'escrit del fiscal, WRB propagava de forma "indiscriminada" les seves "idees racistes, xenòfobes i, en general, discriminatòries" i utilitzava una pàgina web, de la qual també es decreta el tancament, per "mantenir informats els seus integrants i per a la captació, reclutament i fanatització de nous membres".

PROCLAMES DE CARÀCTER "DENIGRANT I VEXATORI"

La composició de la banda era "variable", segons exposa el fiscal,  i la seva activitat es basava en "la confrontació amb grups ideològicament rivals o la recerca d'objectius o víctimes seleccionats pel seu origen, raça, ètnia o orientació sexual". L'escrit també li atribueix "proclames de caràcter ofensiu, denigrant i vexatori contra les persones que professen la religió musulmana, els jueus, immigrants i persones afrodescendents, entre altres minories, i la defensa a ultrança de la supremacia de la 'raça ària' sobre les altres".

Els membres de WRB pretenien, afegeix, "crear entre la població sentiments d'hostilitat, animadversió, agressivitat i tracte desigual injustificat contra aquests col·lectius i contra tots aquells que consideraven com els seus enemics".

El Periódico.cat

Estrasburg condemna Espanya a indemnitzar el propietari de la llibreria Europa

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha condemnat Espanya a indemnitzar amb 13.000 euros el propietari de la llibreria Europa de Barcelona, Pedro Varela, que venia material que justificava el genocidi jueu, al considerar que va vulnerar els seus drets fonamentals durant el procediment judicial en què va ser condemnat a set mesos de presó.

En una sentència notificada aquest dimarts, el TEDH estableix que la Justícia espanyola va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans en l'article 6.1, que estableix el dret a un judici just en un termini raonable, i en el 6.3, que atorga el dret a ser informat dels fets de què s'acusen per poder organitzar una defensa adequada.

El tribunal entén que el recurrent no va poder exercir el seu dret de defensa "d'una manera concreta, efectiva i en el termini adequat" perquè no li va ser comunicat que, després de la presentació d'una qüestió prejudicial al Tribunal Constitucional, les parts l'acusaven del delicte de justificació del genocidi.

DANYS MORALS

Encara que Varela reclamava una indemnització de 125.000 euros per la condemna que li va imposar l'Audiència de Barcelona, que el va considerar autor d'un delicte de justificació del genocidi, Estrasburg condemna Espanya a indemnitzar amb 8.000 euros Varela en concepte de danys morals i amb 5.000 més per les despeses que li ha suposat el procediment judicial.

El tribunal nega que es vulneressin el dret de la llibertat de pensament, consciència i religió, i el de llibertat d'expressió perquè estan "íntimament lligades a les queixes realitzades en relació amb l'article 6 del Conveni".

La sentència de l'Audiència de Barcelona va suposar l'estimació parcial del recurs que el llibreter filonazi havia presentat contra la condemna de cinc anys de presó que li havia estat imposada fa gairebé deu anys pel Jutjat Penal número 3 de Barcelona.  En aquesta primera instància es va estimar que Varela també era culpable d'incitació a l'odi racial, si bé finalment va ser eximit per l'Audiència d'aquesta conducta concreta i la condemna va quedar en set mesos de presó. 

El Periódico.cat

Multes pels comportaments racistes, xenòfobs o homòfobs

Els comportaments racistes, xenòfob, sexistes o homòfobs de Salt no quedaran impunes. L'Ajuntament ha redactat una nova ordenança de convivència que prohibeix "tota conducta de menyspreu a la dignitat de les persones" en l'espai públic i en el proper ple s'ha de votar. 

En cas que s'aprovi, la policia multarà els insults, les burles i les conductes vexatòries que detectin al carrer. Les sancions seran considerades molt greus, amb multes de fins a 3.000 euros, si aquestes conductes van adreçades a persones grans, menors o discapacitats. L'ordenança també considera infracció molt greu l'assetjament a un menor per part d'altres menors que vagin en grup. 

Social.cat

Imputats set membres de dos grups musicals nazis que van fer un concert a Sabadell

El Jutjat d'instrucció 2 de Sabadell (Barcelona) ha imputat set membres dels grups musicals neonazis 'Batallón de Castigo' i 'Mas que palabras', que van actuar l'octubre del 2010 en un polèmic concert que es va fer a la localitat, i ara hauran de declarar per aquesta causa, han explicat a Europa Press fonts judicials.

   Aquest dia, els Mossos d'Esquadra van desplegar un dispositiu policial per gravar íntegrament el concert per identificar promotors i músics, sospitosos de delictes de provocació a l'odi i difusió d'idees que justifiquen el genocidi pel contingut de les seves lletres, segons diverses fonts.

   En total, són ja deu els imputats per aquesta causa, doncs tres persones més relacionades amb la distribució de la música d'aquests grups i material neonazi ja van declarar davant del jutge, els qui podrien haver comès un delicte d'associació il·lícita i contra les llibertats i els drets fonamentals.

   Van declarar llavors els dos màxims responsables de les empreses, Eduardo L.M. i Pedro Fernando F.P., de nacionalitat espanyola i veïns de Madrid, i aquest últim és un reconegut advocat ultradretà, fundador a final dels vuitanta de l'organització juvenil neofeixista d'influència nacionalsocialista Bases Autónomas; també la imputada María Teresa S.M., veïna de Madrid.

   Els Mossos s'hi van desplaçar el 8 de maig a Madrid on, en col·laboració amb la Policia Nacional, van arrestar els tres i van realitzar tres escorcolls en les seus de les empreses investigades, entre les quals hi ha DCO, on van confiscar material "per omplir un trailer", segons fonts pròximes al cas.

   En col·laboració amb la Policia Nacional, van decomissar gran quantitat de material informàtic, un miler de banderes neonazis, centenars braçalets amb l'esvàstica i la creu celta, 3.000 anells i més d'un miler de peces de roba i una vintena de caixes amb insígnies, xapes i amb simbologia nacionalsocialista, així com discos amb la mateixa ideologia.

   La distribució la feien a nivell nacional i internacional i en tots els casos era música que incitava a la violència, promovent l'odi contra una raça, col·lectius immigrants i certes ideologies, així com defensava l'antisemitisme, tot això en un marc d'adoctrinament nazi.

 
  La investigació va començar a final del 2010 a requeriment de la Fiscalia de delictes d'odi i discriminació de Barcelona arran de la celebració del concert de Sabadell, i està personada a la causa al costat de Moviment contra la Intolerància i la Xarxa Europea contra els Crims de l'Odi.

Europa Press - 07/06/2012