El cambrer que va indignar Pujol

L'expresident de la Generalitat li retreu que parlés en castellà a un client per ser "negre".

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en una editorial del seu Centre d'Estudis, enumera les causes que "poden alterar l’equilibri ja difícil entre el català i el castellà". Entre aquestes es troba "un clima de renovada hostilitat en l’àmbit espanyol".
També alerta sobre "la pressió de la globalització audiovisual i la molt massiva immigració que en bona part –la procedent de Sud-amèrica– parla castellà". En aquest sentit l'expresident considera que "el català es defensa sobretot al carrer. En el tracte amb la gent. I aquí hi ha un dèficit important per part de molts catalanoparlants. Que es manifesta de mil manere". "Exemples d’això. Dirigir-se directament en castellà a un desconegut. O bé, passar al castellà si l’interlocutor parla en català però amb un punt d’accent castellà o de qualsevol altra llengua. O si és negre o de faccions sud-americanes o àrabs, encara que parli català. O en el restaurant no demanant la carta en català (que per llei han de tenir i que molts restaurants realment tenen)", recorda.Sobre aquest cas, Pujol explica una anècdota: "Entro a un bar i demano un cafè. El cambrer em reconeix i es queixa perquè deia que el govern que jo aleshores presidia no havia plantat prou cara a Madrid en un tema concret. M’increpa en un to molt crític i mirant d’atreure l’atenció dels clients que hi ha a la barra del bar". "Diu: 'sempre us abaixeu els pantalons'. I aleshores entra un negre i diu, textualment, al cambrer: 'Posi’m un tallat, sisplau'. I el cambrer respon: 'Enseguida voy'. La meva reacció va ser: 'Et permets increpar en to fatxenda el president de la Generalitat, l’acuses de poc catalanista i ara no aguantes el català ni mig segon a aquest client que t’ha parlat en català'". "L’adjectiu final que li vaig aplicar me’l callo. I ell, encongit, va respondre amb veu fluixeta: 'És que és negre'. Amb el negre que feia quatre anys que vivia a Catalunya, hi vaig seguir parlant una bona estona. En català, naturalment", explica."La llengua es defensa parlant-la. D’una manera considerada i educada, però sempre que es pugui, que és gairebé sempre. O en tot cas molt més sovint del que se sol fer", conclou.

www..e-noticies.cat