DECLARACIÓ: CONDOL PER LES VÍCTIMES DE LA MATANÇA A NORUEGA. ATUREM EL FEIXISME

Expressem el nostre dolor per la pèrdua de vides humanes, gran part d’elles de joves, a la matança a Noruega el 22 de juliol. Enviem la nostra solidaritat a les famílies de les víctimes.

Aquests terribles esdeveniments obliguen a fer diverses reflexions:

1. Fa temps que s’adverteix de l’amenaça representada pel creixement de l’extrema dreta. Molta gent no l’ha pres seriosament, però aquest atemptat demostra el perill que representa. L’assassí confés, Anders Behring Breivik, militava durant molts anys en un partit populista xenòfob, i últimament participava activament a blocs i fòrums islamòfobs.

2. És possible que Breivik actués sol, pel que fa a la preparació tècnica de l’operació. Però la seva història de militància i els seus propis escrits demostren que obra conscientment com a integrant de l’extrema dreta. No ens toca jutjar la seva salut mental, el problema és que un perillós nombre de feixistes comparteixen la seva visió.

3. Sovint els mitjans culpen tota la comunitat musulmana per les accions d’uns pocs, i aquest atemptat es va atribuir inicialment, sense proves sòlides, a islamistes. Aquest ambient, cada vegada més estès i acceptat, de criminalitzar a tota una religió, contribueix a normalitzar les idees extremistes defensades per individus com Breivik.

4. És destacable que l’assassí no només odiava l’islam, sinó també, i de manera especial, el “multiculturalisme”; és a dir, l’antiracisme. El fet que dugués a terme la matança contra joves del partit laborista demostra, una vegada més, que el feixisme amenaça qualsevol que no quadri amb el seu ideari.

5. Com sabem, l’extrema dreta islamòfoba i xenòfoba també existeix a Catalunya (l’assassí la menciona explícitament al seu manifest). A les recents eleccions municipals, aquesta va augmentar els seus regidors, malgrat l’historial delictiu —amb actes violents, incloent atemptats terroristes— de molts dels seus candidats. Les 76 morts a Noruega se sumen als molts milers de morts que vam patir a Catalunya a mans de la dictadura feixista, i haurien de servir d’advertència per a la ciutadania. Siguin quins siguin els problemes socials que patim, i els malentesos que puguin sorgir entre nosaltres, el feixisme —i els feixistes que es presenten disfressats per demanar el nostre vot— no ofereixen cap solució. Són una part molt perillosa del problema.

6. Per això, fem una crida a les entitats polítiques i socials, als mitjans de comunicació, i a cada ciutadà i ciutadana de la nostra societat per no cedir ni un mil•límetre de terreny davant la xacra feixista i racista.

Ara més que mai: No a la violència feixista! Prou discursos d’odi! Aturem el feixisme i el racisme!