miércoles, 7 de marzo de 2012

L’Ajuntament inicia el procés per retirar la Medalla d’Or de la ciutat a dos col·lectius franquistes

Es tracta dels “Excombatientes y Excautivos de la Guerra de Liberación” i els “Caídos por Dios y por España”

El Ple va aprovar dijous passat revisar l’atorgament de la Medalla d’Or de la ciutat als col·lectius de ”Excombatientes y Excautivos de la Guerra de Liberación” i als “Caídos por Dios y por España”.

Els grups municipals de la CUP, ICV-EUiA i CiU van presentar una proposta de resolució per demanar la retirada del guardó a tots els col·lectius i entitats franquistes, seguint l’esperit de la decisió presa anys enrere quan es va revocar la Medalla d’Or al dictador Francisco Franco.
Tal com estableix el Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Mataró, el Ple nomenarà properament un instructor de l’expedient que contingui tots els raonaments necessaris per justificar la retirada de la Medalla d’Or als dos col·lectius franquistes abans esmentats.
El text de la proposta, que va ser aprovada per CiU, PSC, ICV-EUiA i la CUP amb les abstencions del PPC i PxC, és el següent:
“En la relació de medalles atorgades per la ciutat de Mataró sota diferents noms, hi destaquen tres receptors d’aquesta distinció que avui no mereixerien el reconeixement d’un Ajuntament democràtic ni de la resta de ciutadans i col·lectius distingits amb aquest guardó. Ens referim al dictador Francisco Franco i als col·lectius de ‘Excombatientes y Excautivos de la Guerra de Liberación’ i de ‘Caídos por Dios y por España’.
Si bé la Medalla d’Or al dictador ja va ser retirada, encara no han estat retirades les altres dues medalles a col·lectius i persones que van alçar-se en armes el 1936 contra el govern legítim democràticament elegit.
Mantenir aquestes distincions atempta contra la dignitat d’un Ajuntament democràtic perquè honora els qui van violar la legalitat vigent alçant-se en armes i els qualifica de ‘Excombatientes de la Guerra de Liberación’; atempta contra la dignitat de la nostra ciutat, dels seus ciutadans i entitats; atempta contra la dignitat de la nostra nació perquè honora els qui van lluitar contra les llibertats del nostre país i els qualifica de ‘Caídos por España’ i atempta també contra la dignitat de la resta de distingits amb aquest guardó perquè els iguala amb aquells que no van respectar la democràcia ni els drets humans ni les institucions legítimes.
Per tot això i atenent a l’article 15.1 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, que estableix que ‘Les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, han de prendre les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de l’aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura’; i també, d’acord amb el que s’estableix en l’article 54 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referent al dret a la memòria històrica, així com al que preveu el Capítol V, Article 28, del Reglament de protocol, honors i distincions de l’Ajuntament de Mataró, el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopta el següent,
ACORD:
El Govern municipal nomenarà un instructor de l’expedient per tal de revocar les Medalles d’Or als “Excombatientes y Excautivos de la Guerra de Liberación” i als “Caídos por Dios y por España”, el qual es portarà al Ple municipal per la seva aprovació en un termini curt de temps.”

Ajuntament de Mataró - 05/03/2012

miércoles, 22 de febrero de 2012

Les institucions fusionen les campanyes contra la xenofòbia

La Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona han acordat la posada en marxa d'una campanya ciutadana conjunta amb l'objectiu de desmuntartòpics, estereotips i rumors al voltant de les persones immigrants. Segons expliquen les tres institucions catalanes, la iniciativa respon a l'augment significatiu de la rumorologia en aquest àmbit, una "autèntica barrera" per a la convivència i la cohesiósocial i que s'ha vist alimentada pels efectes de l'actual crisi econòmica. L'enquesta "Percepció dels ciutadans sobre la immigració" del Centre d'Estudis d'Opinió,publicada el 2011, reflecta, per exemple, com la gran majoria creu que les persones estrangeres reben més atenció per part del sistema públic, tot i que hi ha diversos estudis quedemostren el contrari. En aquest sentit, la voluntat és facilitar les respostes i els arguments als diferents actors i la ciutadania general perquè puguin, si més no, contrastar les informacions. Així, les tres institucions reservaran espais en els mitjans de comunicació propis per difondre els missatges i es coordinaran activament a l'hora d'oferir formació antirumors a empleatspúblics, membres d'entitats i altres públics estratègics.

La Información.com - 22/02/12

jueves, 9 de febrero de 2012

Dos jutjats de Barcelona atendran les queixes al CIE

La junta de jutges de Barcelona va acordar dilluns que l'1 de març entri en vigor la mesura que dos jutjats d'instrucció centralitzin les queixes relacionades amb el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), situat a la Zona Franca. Els jutjats que faran aquesta funció són els números 1 i el 17. Aquests jutjats de referència seran rotatius cada any entre els trenta-tres jutjats d'instrucció de la ciutat.

L'última reforma de llei d'estrangeria, del 2009, ja preveia que es crearia el jutge de control dels CIE, tasca que fins ara han realitzat els jutjats que cada dia eren de guàrdia d'incidències. Des de la fiscalia i altres col·lectius es reclamava una major especialització del jutjat per aglutinar les incidències, fet que a Barcelona s'ha resolt amb la fixació anual de dos jutjats. A Madrid en són tres. El CIE de la Zona Franca, gestionat per la Policía Nacional, ha tornat a rebre força crítiques, des que el dia de Reis un jove va morir, succés que ara investiga un jutjat de Barcelona. Diverses organitzacions han denunciat que en aquests centres no s'hi respecten els drets de les persones i que tenen unes condicions pitjors que les de les presons.

Els jutges de control, però, només atendran les peticions i queixes dels interns relacionades amb els seus drets fonamentals (art.62 de la llei d'estrangeria) i podran visitar el centre quan ho considerin oportú. Si es produeix un altre fet delictiu (com ara un homicidi), ho investigarà el jutjat que estigui de guàrdia aquell dia. El CIE de la Zona Franca (únic a Catalunya) va acollir 1.742 persones sense documentació el 2010, i el 33% van quedar lliures perquè es van esgotar els 60 dies legals per repatriar-les. Precisament, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández, va dir ahir que la voluntat del govern [espanyol] del PP és aprovar amb “la major rapidesa possible” un reglament de funcionament dels CIE. Va respondre a la senadora Maria Rieradevall (CiU), que va demanar-li una data sobre aquest reglament i que aquest no tingui caràcter penitenciari, com recull la llei, segons Efe.

El Punt Avui - 09/02/2012

viernes, 27 de enero de 2012

El Parlament commemora el dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust

El Parlament ha recordat a les víctimes de l'Holocaust en la vigília del Dia Internacional en la seva memòria. En la cloenda de l'acte, la presidenta, Núria de Gispert, ha recordat les víctimes d'aquella "infàmia", incidint especialment en el patiment dels infants que la van patir, i ha dit que al segle XXI "no hi ha espai per a l'odi, la xenofòbia i la destrucció".

L'acte s'ha fet a la sala auditori, l'ha presidit de Gispert i hi han assistit la vicepresidenta del govern, Joana Ortega; el conseller de benestar social i família, Josep Lluís Cleries; el vicepresident segon del Parlament, Higini Clotas; les secretàries segona i quarta, Montserrat Tura i Dolors Batalla, i els diputats Antoni Fernández Teixidó, Glòria Renom (CiU), Laia Bonet, Ernest Maragall (PSC), Sònia Esplugas (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA), Joan Puigcercós (ERC) i Alfons López Tena (Solidaritat).

En el discurs la presidenta ha advertit que "no podem deixar per als altres la responsabilitat de prevenir qualsevol possibilitat que es repeteixin uns fets tan infames", de manera que, ha raonat, "ens pertoca a tots resistir i vèncer aquell vent glaçat que, sobretot en períodes de tensions socials i de penalitats econòmiques, pretén estendre's pel paisatge humà sota les formes del fanatisme, del racisme i del prejudici".

Així mateix, ha argumentat que actes com el d'avui expressen de manera "ben nítida i entenedora" el compromís "amb la vida, la dignitat personal i dels pobles, la justícia i la pau", i ha denunciat "amb contundència democràtica" règims que practiquen "la banalitat del mal, la imposició moral de l'obediència i la degradació de la condició humana".

D'altra banda, la vicepresidenta del govern s'ha referit a l'Holocaust com una "immensa tragèdia per a la humanitat", i ha defensat el deure de les institucions de recordar-lo, perquè, ha advertit, "la democràcia no es pot basar ni en l'oblit ni en el desconeixement".

Com cada any, els representants de diversos col·lectius víctimes del nazisme han encès les sis espelmes del record: Hinda Waiselfisz, refugiada a l'Argentina i la família de la qual va patir els horrors dels camps d'extermini, ho ha fet pels jueus assassinats pels nazis; Aina Pous, de la Comunitat Jueva ATID de Catalunya, pels infants que van perdre la vida a les cambres de gas; Edmon Gimeno, últim supervivent català dels camps d'extermini, per les víctimes catalanes i de la resta de l'estat espanyol assassinades en camps de concentració; Santos Félix, president del Casal Lambda, pels col·lectius perseguits pel nazisme; Shemtov Shani, de la comunitat Jabad Lubavitch, pels homes i les dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits, i Oren Bar-El, ministre conseller de l'ambaixada d'Israel a l'estat espanyol, pels supervivents de l'Holocaust que gràcies a un refugi van poder refer la vida i mantenir la identitat. A continuació s'ha fet un minut de silenci, i Marta Huarte, alumna del conservatori del Liceu, ha interpretat un fragment de la 'Lacrimosa' del 'Rèquiem' de Verdi.

El Dia Internacional en record de les víctimes de l'Holocaust és el 27 de gener, i commemora el moment que l'exèrcit soviètic va alliberar el camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, a Polònia, el 1945.

Parlament de Catalunya - 26/01/2012

miércoles, 25 de enero de 2012

Les víctimes del franquisme demanen a les portes del Suprem que es jutgin els crims de la dictadura

Al crit de Garzón, amigo, el pueblo está contigo, centenars de familiars de víctimes del franquisme han rebut el jutge de l'Audiència Nacional a les portes del Tribunal Suprem, on serà jutjat per obrir una investigació sobre els crims de la dictadura espanyola.

zoomConcentració a les portes del Tribunal Suprem en suport al jutge Baltasar Garzón.

Concentració a les portes del Tribunal Suprem en suport al jutge Baltasar Garzón. LUCA PIERGIOVANNI | EFE

Els concentrats porten pancartes i coregen lemes en què demanen que es faci justícia i s'encausin sense dilació els delictes comesos durant la guerra civil i la posterior repressió, ja que, segons la seva opinió, la desaparició de més de 114.000 persones no prescriu mai.

S'ha de jutjar el franquisme criminal, Fora feixistes, del Tribunal Suprem o Veritat, justícia i reparació són alguns dels lemes corejats per les víctimes del franquisme, que pertanyen a diverses associacions memorialistes.

CARES CONEGUDES MOSTREN EL SEU SUPORT


Cayo Lara i Gaspar Llamazares, dirigents d'IU, el jurista Carlos Jiménez Villarejo o l'actriu Pilar Bardem són algunes de les cares conegudes que participen en la concentració de suport a Garzón. El jutge de l'Audiència ha arribat al Suprem acompanyat de diversos dels seus companys, els magistrats Santiago Pedraz o Fernando Andreu, a més de la fiscal Dolores Delgado. Garzón ha tornat a portar la toga, com ja va fer la setmana passada, quan va ser jutjat per les escoltes als advocats de la trama Gürtel.

A les portes del Suprem, Jiménez Villarejo, com a portaveu de la plataforma de suport a Garzón, ha manifestat que "el judici en si mateix" suposa un dels fets "més negatius de la història de la democràcia". L'exfiscal ha titllat el pseudosindicat Mans Netes, que exerceix l'acusació contraGarzón, precisament de ser un dels "hereus del franquisme".

INTERÈS INTERNACIONAL

La pancarta més vistosa de la concentració fa diversos metres i diu: "¿No hi ha justícia per a aquests crims?", en castellà i en anglès. A sota es pot veure una gran fotografia sobre una fossa comuna amb diversos cadàvers. No és l'única pancarta que no utilitza només el castellà, ja que el judici ha despertat interès fora de les fronteres espanyoles i s'hi han desplaçat diversos observadors internacionals.

El Periódico.cat - 24/01/2012

jueves, 12 de enero de 2012

Els advocats denuncien la falta de drets dels 'sense papers' interns

Els drets de les persones que es troben ingressades en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) haurien d'equiparar-se, "com a mínim, als de les persones sotmeses a règim penitenciari". Ho diu el Col•legi d'Advocats de Barcelona i ho fa perquè, al seu entendre, fins i tot a les presons hi ha en aquests moments més garanties que en alguns centres on són internats els sense papers a l'espera que es resolguin els seus expedients d'expulsió d'Espanya.

La recomanació la recull un informe sobre drets i llibertats als CIE que el col•legi professional va enviar el 2 de novembre al Ministeri de l'Interior i per al qual encara no hi ha hagut resposta governamental.

"Diem com a mínim perquè, al no existir encara un reglament per als centres d'internament, les persones que estan allà no tenen ni tan sols els drets que sí que tenen els presos", precisa Sergi Santacana, advocat especialitzat en estrangeria i coautor del document.

elPeriódico.cat - 12/01/2012

miércoles, 11 de enero de 2012

Sancionado el librero Varela por difundir obras neonazis en la cárcel


Pedro Varela Geiss, el librero barcelonés condenado por difundir ideas genocidas, pasa sus días como reo leyendo. También dibuja, escribe cartas y va al gimnasio cuando le dejan. Pero, sobre todo, lee. Tanto y a tal velocidad que, el pasado octubre, la celda que comparte con otros cuatro hombres en Brians 1 se le quedó pequeña. Varela decidió depositar siete de sus libros en la biblioteca del centro, al alcance de los otros presos, y ha sido sancionado por ello.

Los responsables de la prisión entienden que el librero, que califica de “mito” el Holocausto, se ha dedicado a hacer proselitismo. “Usted hace publicidad entre los internos, indicándoles que los libros están a su disposición en la biblioteca e invitándoles a leerlos, explicándoles que son libros que versan sobre su ideología”, recoge el acuerdo sancionador, que le castiga con 10 días de privación de pase y de actividades recreativas.

Varela llevó, sin autorización, seis títulos —Manual del jefe de la guardia de hierro, Pruebas contra el holocausto, El pensamiento wagneriano, El franquismo, La historia de los vencidos y El obispo Williamwony otro negacionismo— a la biblioteca. Los funcionarios también le requisaron otro libro, Los crímenes de los buenos, que dejó “deliberadamente a la vista en el lugar que habitualmente ocupa en la sala de lectura”.

Varela fue condenado a un año y tres meses de cárcel y está previsto que a finales de marzo quede libre. Su abogado, Fernando Oriente, lamenta que el Departamento de Justicia no le haya concedido el tercer grado porque considera que la rehabilitación del librero no ha sido exitosa. Varela se ha negado a participar en cursos y charlas contra el racismo porque cree que se expone a un “lavado de cerebro”, según su abogado.
El letrado se ha adherido al indulto solicitado por una tercera persona para Varela.

El fiscal de delitos de odio y discriminación de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, se ha opuesto de forma contundente a la petición de la medida de gracia. El informe del fiscal sostiene que Varela es “reincidente” —fue condenado, en 2008, por un hecho similar— y que tiene una causa pendiente en un juzgado de Barcelona por un delito contra la propiedad intelectual, ya que editó y vendió copias del Mein Kampf, cuyos derechos de autor son propiedad del Estado alemán de Baviera.

El fiscal insiste en que no hay ninguna “circunstancia excepcional” que justifique el perdón y recuerda que, según los informes de Brians, Varela “no se responsabiliza de los hechos de una forma clara, sincera y creíble”. Tampoco se ha implicado, dice, en los programas de rehabilitación que se le han ofrecido.
El informe del fiscal sostiene que Varela es “reincidente” y que tiene una causa pendiente en un juzgado.

Aguilar saca a colación la sanción impuesta a propósito de la entrada de libros: “Ha sido objeto de un expediente penitenciario por la presunta comisión de dos faltas graves, entre ellas haber introducido indebidamente ejemplares de la línea editorial que fue objeto de condena, y ello con el fin de ser difundida entre los internos que tienen acceso al servicio”. La petición de indulto, en cualquier caso, es más un gesto que otra cosa: para cuando se haya tramitado, Varela ya habrá abandonado la cárcel, pues su salida está prevista para marzo.
Los presos tienen derecho a recibir paquetes con algunos objetos o bienes que necesiten; entre ellos, los libros. “En España no hay libros prohibidos, así que no sé por qué motivo el funcionario de turno tiene que dedicarse a examinar el contenido de esos libros”, protesta Oriente, que lamenta el trato que los responsables de Brians 1 están dando a Varela. “Ya antes de que se iniciase el expediente sancionador por el tema de los libros, tenía restringido el acceso a la biblioteca y a otros lugares, no sabemos muy bien por qué”, expone.

En sus alegaciones, Varela precisa que uno de los libros —El Franquismo— no es suyo y sostiene que no dejó ningún ejemplar a la vista. “Yo no hago publicidad entre los internos del centro”, aseguró en réplica al informe de los funcionarios. Su abogado recuerda que Varela “fue condenado por distribuir libros, no por leerlos”. Oriente ve un contrasentido que la sanción acuse a Varela de “desobedecer órdenes legítimas” y se refiera al asunto de los libros como un hecho de “ideología”. La sanción de la comisión disciplinaria es de carácter grave. “Ahora ya tienen una excusa más para denegarle una vez más el tercer grado, esta vez por mal comportamiento”, añade.

El País, Edición Catalunya - 10/01/2012